Hola xiquets!
Veieu normal que vos escriga una vegada més, no? No hauria de ser-ho, però així i tot serà una de les darreres vegades que us parle, si no és de veritat l’última.
No hauria de ser normal, no… Però com faig sovint a classe… Al final vos contaré per què.
És hora de fer repàs i reflexió d’aquest curs. Tots hem vist que en menor o major mesura ha sigut un curs difícil. Hem de donar gràcies perquè nosaltres tenim la sort de disposar d’eines per seguir comunicant-nos, però també hem de pensar que altres persones com vosaltres no han tingut eixa sort.
Aquest confinament ens ha ensenyat moltes coses, a alguns sobretot les habilitats informàtiques que potser les tenia una mica apartades, però no ens quedem en les coses superficials… El que semblava una alegria -oh!, no aniré al col·legi per un temps- ben aviat es va convertir en un maldecap per a tots. Com haureu vist, l’educació no pot parar i en aquest sentit vosaltres doneu tota la vida al nostre treball, a la nostra vocació.
Continue… En poc més de dues setmanes, tant vosaltres alumnes, com nosaltres professors, vam haver de canviar el nostre mètode de treball i passar-lo tot a una pantalla i, com ja he dit abans, no ha estat gens fàcil acostumar-se… El que semblava una cosa impossible, ha estat un mèrit per a gran part de vosaltres i és que, ara com ara, molts companys i jo ens sorprenem de la capacitat de treball en línia que teniu amb només l’edat que teniu!
A qualsevol esport, i al futbol per exemple (sabeu que jo no en sé molt…), pot ser que hi haja la millor pilota de totes, la millor gespa i en les més bones condicions, una bona afició, que les botes dels jugadors siguen de primera categoria, però… Tots sabem que si els jugadors no són bons, malgrat que tot l’anterior estiga en perfectes condicions, el partit no es guanyarà ni de casualitat.
En aquest partit anomenat confinament, puc dir que he tingut uns jugadors de primera divisió en quasi tots els casos, que heu respost positivament a tot allò que anàvem fent, aconseguint, innovant amb la informàtica i moltes coses més. En definitiva, disposàvem i disposem de tots els elements per fer un bon partit i en aquest cas, he comptat amb molt bons jugadors!
I és que, encara que haguérem posat tots els esforços del món, havíem de comptar amb la vostra capacitat humana, amb les vostres ganes, amb la vostra resistència i amb la vostra voluntat i, una vegada més, puc dir que n’estic orgullós dels alumnes que he tingut aquest curs, de tu que m’estàs llegint ara.
Com que som humans, a tots ens haurà passat que segurament ens haurem deixat alguna tasca per fer, alguna entrega fora de temps, algun qüestionari suspés… Però no sou perfectes i els professors ho sabem! Aprofite per a dir que a nosaltres, i puc parlar per mi, ens passa el mateix: de segur que m’he deixat algun correu per contestar, alguna tasca per corregir o alguna entrega que no he mirat com devia, vos demane, et demane que no m’ho tingues en compte, he intentat fer-ho el millor que podia, i de segur que els meus companys també, però com he dit abans, som humans i per això, no som perfectes.
Quina pena em fa que us hàgeu acostumat a llegir-me i no a escoltar-me, a veure’m… Vos assegure que ho he trobat molt a faltar i, pose la mà al foc que vosaltres, igual les primeres setmanes no, però més tard segur que sí. He trobat a faltar les vostres cares adormides els dilluns a les vuit del matí, les vostres ganes de sortir al pati o de tornar a casa quan acabem la jornada escolar, els xiuxiuejos a mitja classe mentre explique i un fum de coses més que els ordinadors no saben fer. I és que, xiquets, com sabeu que m’agrada referir-me a vosaltres a classe, l’educació no és açò que hem fet durant aquests darrers mesos, és molt més!
Si el confinament ens ha ensenyat moltes coses, avui vull fer-vos veure que també ens ha ensenyat a apreciar el que tenim quan anem cada dia al centre: el cara a cara amb els vostres companys, l’acompanyament de tots els professors, aquella comunicació tan fluida que tenim en totes les assignatures, el contacte, la tendresa… Espere que tot el que ho heu trobat a faltar aquests mesos, ho aprecieu quan ho puguem tornar a gaudir. Això és el que deia al principi d’aquesta carta. No amagueu les vostres ganes de tornar a gaudir de l’educació com abans, ara sabem fer més coses, però no permeteu que algú li agrade tindre l’escola a un ordinador o a un iPad, estimem-nos, fem-nos vius, no virtuals. L’educació és molt més que una pantalla, gaudiu d’aquesta sort que ens ha donat la vida, torneu amb més ganes que abans, teniu raons de sobra per fer-ho. Aprofiteu l’educació, no la menyspreeu!
Només em queda acomiadar-me. De segur que tindreu molts professors de llengua en el llarg camí que vos queda encara i espere que algun dia no recordeu el meu nom, això no és necessari. Només vull que recordeu que vau tindre un profe que volia ensenyar-vos a comunicar-vos com cal, a llegir i a escriure correctament en la mesura del possible, a manejar documents de Google i a saber un poc més del món, sense grans pretensions.
He sigut molt feliç durant aquest temps a La Salle, he treballat fent el que més m’agrada fer: donar classe a gent com vosaltres. Sempre vos duré al cor.
Marc