La nova literatura de valencià a l’EBAU

De tots els canvis que han tingut lloc durant aquest curs tan especial, en tenim un que ja s’hi havia produït abans del confinament: la nova prova d’accés a la universitat de l’assignatura de valencià. Ens oblidem d’aquells 16 temes que fa més de deu anys que es troben entre nosaltres per donar pas a una nova organització temàtica del contingut literari. Pel que fa a l’apartat continuarem amb la mateixa tipologia d’exercicis.

El primer canvi és que l’alumnat haurà hagut de llegir (o almenys conèixer) quatre llibres essencials per a la literatura catalana a València perquè a la prova eixirà un fragment d’aquests quatre llibres:

• La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda
• Diccionari per a ociosos, de Joan Fuster
• El Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés
• El verí del teatre, de Rodolf Sirera

El segon canvi, que va unit a la nova incorporació d’aquests quatre llibres, és la divisió del contingut. I és que, com comentàvem al principi, desapareixeran aquests famosos 16 temes de literatura per donar pas a quatre grans blocs de literatura i on cada llibre dels esmentats abans correspon a un bloc: narrativa, assaig, poesia i teatre respectivament. 

Amb tot, se n’ha fet una selecció dels poemes que poden eixir a la prova i també una selecció d’entrades de l’obra de Joan Fuster. De tota l’obra, els poemes, els escollits són aquests:

• No escric èglogues
• Demà serà una cançó
• Els amants
• L’estampeta
• Cant de Vicent
• Temps
• Ací
• Per exemple
• Asumiràs la veu d’un poble

D’igual manera, les entrades que poden eixir a l’EBAU són aquestes:

• Cadira
• Covardia
• Escepticisme
• Gent
• Lectura
• Rellotge
• Ser
• Xenofòbia

I endinsant-nos en la qüestió que ens ocupa, a la prova, en lloc d’una única pregunta com havíem tingut fins aleshores, ara tindrem una sèrie de preguntes amb un valor d’1 o 2 punts. Per a la seua realització se’ns presentaran dos fragments de text de dues obres diferents que hem esmentat abans (entre 5-10 línies aproximadament cada text) i se’ns plantejaran moltes preguntes on l’estudiant haurà de fer-ne una tria. Hi haurà tres possibilitats:
a) contestar les 4 preguntes que valen 1 punt.
b) contestar les 2 preguntes que valen 2 punts.
c) contestar 3 preguntes: 2 de les 4 preguntes que valen 1 punt i 1 de les 2 preguntes que valen 2 punts.

Totes aquestes opcions sumaran 4 punts.

Les preguntes d’un punt poden estar relacionades tant amb els aspectes formals del text (figures retòriques, recursos estilístics, tècniques utilitzades, etc.) com amb el contingut de teoria literària (temes, argument, característiques dels personatges, etc.). L’extensió d’aquestes preguntes serà d’unes 75-80 paraules aproximadament.

En algunes de les preguntes podrem emmarcar l’obra, l’autor en el seu context històric el seu context literari i el contingut teòric present als quatre blocs amb els quals van relacionats els llibres de lectura. Així i tot, aquesta pregunta no serà, al meu parèixer, tan teòrica com l’anterior, on l’estudiant havia de vomitar tot el contingut que havia estudiat en un d’aquells 16 temes, sinó que haurà de relacionar l’obra amb l’època seleccionada, relacionar el contingut teòric amb el text que ha aparegut a l’examen. 

Amb relació a aquestes noves qüestions, el professor, Gonçal López-Pampló, de la Universitat de València, en un seminari web recent, esmentava una sèrie de preguntes que li hem de fer al text per poder extraure una resposta positiva. López-Pampló en el seu seminari web esmentava les preguntes següents:

• Quin tipus de text ets?
• A quin àmbit d’ús pertanys?
• A quin gènere discursiu pertanys?
• De què em parles?
• Quins recursos estilístics uses?
• Quina és la teua estructura?
• Quines estratègies lingüístiques tens?
• Com és la teua estructura?

Aquestes preguntes es poden usar ben fàcilment per al primer text que veiem a les proves i per a qualsevol mena de text, el que importa és comprendre’l, saber el que tenim davant dels ulls, intentar conèixer-lo. I en relació amb aquest fet, trobem que a l’examen de valencià, hi haurà dos textos per comentar en la mateixa prova.

La segona pregunta, d’una extensió de 150 paraules i d’un valor de 2 punts, serà més reflexiva i més creativa, però no ens despistem, aquesta pregunta estarà relacionada amb els continguts teòrics del curs i per a la seua realització cal que l’alumne haja comprés i interioritzat tota la teoria literària que existeix a segon de batxillerat. Aquesta pregunta, personalment, m’agrada molt, però cal reconèixer que no és fàcil per a molts alumnes que no tenen una bona expressió escrita.

En xifres

• 4 blocs de literatura
• 4 llibres
  • 10 poemes
  • 8 entrades
• 6 preguntes amb diferents opcions de tria
  • 4 preguntes de 75-80 paraules
  • 2 preguntes de 150 paraules
• 2 textos a l’examen per a comentar

Recursos

Si voleu visualitzar el model de prova que la conselleria d’educació ha publicat en el seu web, fes clic ací i busca VAL EXEMPLE 2020.pdf. Recorda que aquestes proves poden canviar, per tant sempre és bo mantenir l’URL i no creure que no pot canviar.

També teniu una selecció bibliogràfica del contingut dels quatre blocs. Aquesta selecció bibliogràfica l’ha feta el mateix òrgan que prepara l’examen d’EBAU, el departament de filologia catalana de la Universitat de València. Aquest òrgan també ha preparat un document amb possibles preguntes del bloc de literatura.

Com a curiositat, també teniu l’acta de reunió on es va parlar de la nova modalitat de la prova.

En resum, aquest canvi m’ha semblat molt bo, però hi ha certs inconvenients. El primer és que mentre que el professorat, abans, tenia 16 opcions per poder treballar textos durant tot el curs, encara que fora un fragment i per petit que fora, ara l’interés dels nostres alumnes passa de 16 a 4. 4 obres que literàriament són del millor que tenim a la nostra literatura, però tots sabem que la literatura són molt més que aquestes 4 obres i d’aquesta manera, els alumnes només pararan atenció als quatre textos que saben que poden eixir a la prova. El segon inconvenient és la preparació de materials: fins ara, l’alumnat disposava d’un material ben elaborat, creat al llarg de moltes promocions d’estudiants de segon de batxillerat i que en la majoria dels casos han anat passant de generació en generació. D’igual manera, aquest material era proporcionat per editorials en els mateixos llibres de text. Ara aquest material s’ha de crear per part del professorat i això, donades les circumstàncies, no ha estat gens fàcil.