Skip to content

Design Thinking – Els reptes

La gestió d’espais

Les noves dinàmiques d’aprenentatge que estudiem i veiem xoquen directament amb la realitat de moltes maneres, Un tret real és la gestió dels espais per poder dur a terme aquest nou canvi educatiu. Ens enfrontem a centres educatius on no tenim l’espai necessari per poder desenvolupar totes les activitats que voldríem amb normalitat, fins i tot centres que no disposen dels espais que podríem trobar en qualsevol centre com ara la biblioteca o un saló d’actes o saló d’usos múltiples. Aquesta manca d’espais també la podem trobar a les mateixes aules: de vegades trobem aules minúscules. Aquestes aules amb les dimensions tan reduïdes són el resultat d’una educació individual en la qual tots els alumes seien als seus petits escriptoris i tenien el seu seient.

Aquest model d’educació ha estat sobrepassat per diversos factors com són els nous models educatius o també els nous elements de l’educació com són els dispositius electrònics, que no caben en un escriptori tradicional si a ell li afegim qualsevol altre element més: la posició de l’alumne perquè tot càpiga és incorrecta i a la llarga pot desenvolupar malalties corporals. Però no ens quedem en els escriptoris: veiem els espais.

Els centres educatius que tenen espais més o menys adequats o que l’equip docent fa l’impossible per obtenir-los adaptant així espais que no s’usen o fent alguns espais ambivalents: amb molts usos depenent de les necessitats. Malgrat aquests esforços per part dels docents, fan falta espais determinats i fixes on puga desenvolupar el nou model educatiu que a poc a poc s’està implantant als nostres centres. A aquests espais els podrem deixar de dir aules perquè fins i tot aquest concepte ha d’actualitzar-se i el contingut d’aquests espais haurà de ser dinàmic i acollidor. Aquest darrer concepte ha de ser un tret molt important: els espais que manegem actualment als centres sovint són freds i impersonals i això no afavoreix al nou model d’educació.

En resum: necessitem espais dinàmics, acollidors, còmodes, amb tots els recursos necessaris per pensar, crear, contrastar, opinar, millorar… En definitiva, necessitem nous espais per formar a persones noves amb una educació moderna.

El Col·legi Mas Camarena a València és un bon exemple d’aquest canvi progressiu d’espais d’aprenentatge.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostrapolítica de cookies, punxeu l'enllaç per a més informació.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies