El 15 d’abril se celebra al món el dia del xiquet, amb la finalitat d’homenatjar els més menuts, promovent els seus drets i impulsar el seu benestar. Així mateix, es pretén sensibilitzar la població sobre les necessitats integrals dels xiquets que tenim al nostre voltant i per descomptat d’altres indrets com a base fonamental de la societat.
El drama de l’esclavitud infantil no és cosa del passat. Parlem d’un problema real, i molt més present en la societat actual del que solem pensar. D’acord amb l’Organització Internacional del Treball (OIT) més de 160 milions de xiquets i xiquetes fan treballs forçats o tasques inadequades per la seua edat, que posen en perill la seua integritat física o emocional i els aparten de l’escola. Però el problema d’esclavitud infantil no acaba ací.
Parlem d’un problema de múltiples cares, que no només abasta el treball infantil. Hi ha totes aquestes formes d’esclavitud infantil:
- El tràfic infantil: Aquest negoci mou 23 milions i mig d’euros a l’any. La pobresa, la globalització i la consegüent demanda de mercaderies i mà d’obra barates han provocat una demanda sense precedents de menors treballadors.
- L’explotació sexual: A prop d’1,8 milions de nens a tot el món són explotats sexualment amb fins comercials. La majoria d’elles, són xiquetes, obligades per adults a exercir la prostitució o utilitzades en la indústria pornogràfica i en el turisme sexual.
- Xiquets soldat: des de guerres com la d’Angola, Afganistan, Sierra Leone o el Sudan del Sud han utilitzat als més menuts per a la primera línia de batalla. Avui dia, 300.000 xiquets i xiquetes menors de quinze anys estan relacionats d’alguna manera amb les forces armades. Alguns tenen sols set anys.
- Matrimoni infantil: Es preveu que durant la pròxima dècada 100 milions de nenes seran forçades a casar-se abans de complir els divuit anys.
- Treball infantil forçós per endeutament: És un tipus d’explotació en la qual el menor contreu un deute amb el seu patró i és obligat a treballar fins que pague el que deu. Es dona sovint en països com l’Índia, el Nepal, el Pakistan i Bangla Desh.
- Treball forçós a la mina i en l’agricultura: Tot i que la mina és un dels treballs més perillosos del món, 200.000 xiquets i xiquetes treballen a la mina a l’Àfrica occidental i un milió de menors estan en mines i pedreres d’Àsia i Sud-amèrica. A més, dl treball agrícola és una realitat per 132 milions de xiquets i xiquetes menors de quinze anys a tot el món. Alguns en condicions d’esclavitud inexorablement perilloses.
- Esclavitud domèstica: Aquesta és la realitat de més de 40 milions de xiquets i xiquetes: treballen com a empleats domèstics i 10 milions romanen ocults després de les portes. Aquest tipus d’explotació infantil succeeix majoritàriament a xiquetes que pateixen càstigs extrems com cops amb planxes cremant, flagel·lacions i cremades amb aigua bullent.
De quants menors estem parlant? És impossible donar una xifra exacta, perquè l’esclavitud infantil és un problema invisible. I els casos que ixen a la llum, aquells que es comptabilitzen i als quals se’ls posa cara, són només la punta de l’Iceberg. Però sí que sabem que no són fets aïllats. No parlem de casos puntuals, sinó de milions de víctimes de l’esclavitud infantil al món.
Encara queda molt per fer fins que apleguem a Fer Realitat què posa al Principi 9, de la Declaració dels Drets de l’Infant: "El xiquet ha de ser protegit contra tota forma d'abandonament, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s'ha de permetre a l'infant treballe abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupe en qualsevol tasca o feina que puga perjudicar la seua salut o la seua educació o impedir el seu desenvolupament físic, mental o moral".
I tu? Segueixes Pensant que tots els xiquets viuen tan Bé com tu? Prenem consciència…